A casa, tants de tants

A la guerra jo no hi vaig
ni tampoc a la teràpia
i de concursos no en faig,
no vaig per la via Àpia

ni pujo cap al despatx,
vaig on em guia la nàpia
rebent trompades a raig
i sentint-me dir ganàpia.

El meu bon medicament
és la pura primavera
de l'esperit i la dent.

i el premi viu que m'espera
és un monstre replendent,
mirall on sóc com no era.

Enric Casasses. Tots a casa, al carrer. Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears, 1992. (Col·lecció poesia de paper, 15)