Nou Hampshire, la llibertat ben entesa
Aquests dies es parlarà molt dels resultats de les primàries a Nou Hampshire; jo no els vull avorrir amb més interpretacions sobre la dinàmica electoral al cor de Nova Anglaterra. No obstant, sí que m’agradaria donar-los una perspectiva personal sobre el model de civilització existent al conegut com a “Estat de Granit”.
A les acaballes de la segona guerra mundial, el govern dels EUA va triar Bretton Woods, a Nou Hampshire, com a seu de la cimera que va crear el nou ordre monetari i comercial internacional. És així com l’Estat de Granit va esdevenir el bressol del sistema de liberalització comercial que, en els darrers seixanta anys, ha aconseguit reduir la pobresa primer al món capitalista i, després de la derrota del sistema socialista, a molts altres indrets del planeta.
L’elecció de Nou Hampshire no fou una casualitat ja que Franklin Roosevelt va voler impressionar els delegats de tot el món portant-los a un dels nuclis de la sofisticació de la costa Est dels EUA. Aquest passat estiu Sarkozy i, molt abans, generacions i generacions de la burgesia bostoniana, han triat aquest privilegiat Estat per a gaudir de les seves vacances. Emprant mots de Salvador Espriu, es pot afirmar que la gent hi és “neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç”. S’estimen tant la seva llibertat que reflecteixen la seva determinació en el lema de les seves matrícules d’automòbil: “live free or die” (viu lliure o mor). De fet, a Nou Hampshire no és obligatori portar cordat el cinturó de seguretat ja que s’hi pressuposa el seny dels conductors; no cal el “papà” Estat obligant-los a fer allò que és pur sentit comú.
Aquesta aferrissada defensa de la llibertat es manifesta en el rebuig a l’intervencionisme estatal, la preferència per un govern tant petit com sigui possible, la confiança en la iniciativa privada, la valoració per la cultura de l’esforç personal i, també, en el voluntariat i les denses xarxes comunitàries de recolzament social (ja siguin religioses, maçòniques o culturals).
En definitiva, Nou Hampshire gaudeix d’un nivell de civilització modèlic i una organització administrativa tan eficient que ha portat, entre altres avantatges, a la no existència de l’IVA en les compres minoristes.
Durant el període que vaig passar a la Universitat d’Estocolm, a Suècia, vaig adonar-me dels múltiples desavantatges que provoca un estat intervencionista, una estructura governamental feixuga i el quasi anihilament de la iniciativa individual. No vull pas trencar els mites prevalents a la societat europea però, abans de triar un model social per a la Catalunya del futur (la Catalunya en competència oberta amb la resta del món), els recomanaria mantenir una actitud oberta envers models socials alternatius com el de l’Estat de Granit. Només així podrem comprendre la necessària complementarietat entre llibertat i responsabilitat per aconseguir el progrés social.
A les acaballes de la segona guerra mundial, el govern dels EUA va triar Bretton Woods, a Nou Hampshire, com a seu de la cimera que va crear el nou ordre monetari i comercial internacional. És així com l’Estat de Granit va esdevenir el bressol del sistema de liberalització comercial que, en els darrers seixanta anys, ha aconseguit reduir la pobresa primer al món capitalista i, després de la derrota del sistema socialista, a molts altres indrets del planeta.
L’elecció de Nou Hampshire no fou una casualitat ja que Franklin Roosevelt va voler impressionar els delegats de tot el món portant-los a un dels nuclis de la sofisticació de la costa Est dels EUA. Aquest passat estiu Sarkozy i, molt abans, generacions i generacions de la burgesia bostoniana, han triat aquest privilegiat Estat per a gaudir de les seves vacances. Emprant mots de Salvador Espriu, es pot afirmar que la gent hi és “neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç”. S’estimen tant la seva llibertat que reflecteixen la seva determinació en el lema de les seves matrícules d’automòbil: “live free or die” (viu lliure o mor). De fet, a Nou Hampshire no és obligatori portar cordat el cinturó de seguretat ja que s’hi pressuposa el seny dels conductors; no cal el “papà” Estat obligant-los a fer allò que és pur sentit comú.
Aquesta aferrissada defensa de la llibertat es manifesta en el rebuig a l’intervencionisme estatal, la preferència per un govern tant petit com sigui possible, la confiança en la iniciativa privada, la valoració per la cultura de l’esforç personal i, també, en el voluntariat i les denses xarxes comunitàries de recolzament social (ja siguin religioses, maçòniques o culturals).
En definitiva, Nou Hampshire gaudeix d’un nivell de civilització modèlic i una organització administrativa tan eficient que ha portat, entre altres avantatges, a la no existència de l’IVA en les compres minoristes.
Durant el període que vaig passar a la Universitat d’Estocolm, a Suècia, vaig adonar-me dels múltiples desavantatges que provoca un estat intervencionista, una estructura governamental feixuga i el quasi anihilament de la iniciativa individual. No vull pas trencar els mites prevalents a la societat europea però, abans de triar un model social per a la Catalunya del futur (la Catalunya en competència oberta amb la resta del món), els recomanaria mantenir una actitud oberta envers models socials alternatius com el de l’Estat de Granit. Només així podrem comprendre la necessària complementarietat entre llibertat i responsabilitat per aconseguir el progrés social.
Agustí Bordas i Cuscó és conseller de polítiques del Govern Federal Canadenc
posted by Lau at 10:50 a. m.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home