Aforismes de Zürau

El veritable camí passa per una corda que no és tensada a una certa altura sinó gairebé arran de terra. Sembla més destinada a fer ensopegar que no a ser recorreguda.

A partir d'un cert punt ja no hi ha retorn. A aquest punt cal arribar-hi.

El moment decisiu de l'evolució humana és permanent. Per això els moviments intel·lectuals revolucionaris, que declaren irrellevant tot el que ha passat abans, tenen raó, perquè encara no ha passat res.

Com un camí a la tardor: així que l'acaben d'escombrar, es torna a cobrir de fulles.

Una gàbia va anar a buscar un ocell.

Comprendre la felicitat que suposa que el terra que et sosté no pot ser més gran que els dos peus que el cobreixen.

El bé és, en un cert sentit, desolador.

No aspiro a l'autodomini. L'autodomini significa: voler influir en un sector casual de les infinites irradiacions de la meva existència intel·lectual. Però si haig de traçar uns cercles semblants al meu entorn, ho faré millor si em mantinc inactiu, si em limito a contemplar admirat l'enorme complex i m'emporto tan sols el reforçament que aquesta visió dóna e contrario.

El seu defalliment és el del gladiador després del combat, la seva feina era emblanquinar un racó de l'oficina d'un funcionari públic.

Abans no entenia per què la meva pregunta no obtenia resposta, avui no entenc com podia creure que podia preguntar. Però jo no creia gens ni mica, jo només preguntava.

N'hi havia un que s'estranyava de la facilitat amb què feia el camí de l'eternitat; de fet, s'hi llançava en picat.

El mal no es pot pagar a terminis... i ho intentem contínuament.

Kafka, Franz. Aforismes de Zürau. Barcelona: Arcàdia, 2005.