Bons nois

Bons nois, es veu que eren bons nois. Aquesta és la sensació que es té llegint Oriol Solé, el Che català (Edicions 62) , biografia escrita pel periodista Joaquim Roglan sobre Oriol Solé Sugranyes, un dels militants del Movimiento Ibérico de Liberación (M.I.L). Aquest grup d’agitació armada va actuar durant els anys setanta. Atracaven bancs per finançar el moviment obrer. Els "bons nois" anaven armats. Per sort, la sensació angelical desapareix a la part final de l'obra. És quan escriuen els germans i familiars del biografiat. Ells no el tracten de "bon noi" i les paraules més dures sobre el biografiat es diuen aquí. Sembla com si la família prengués més distància respecte a Oriol que l'autor.

"No han entès res", ens deia precisament un familiar, també exMIL, davant una Moritz. "A part de retratar-lo com si no hagués trencat un plat se segueix insistint en què érem un grup anrifranquista. I no. A Franco el teníem superat. Nosaltres lluitàvem contra la socialdemocràcia aquesta que s'ha acabat imposant. L'arribada de la democràcia, per a nosaltres, no va ser cap victòria. Per a Joaquim Roglan, sí. Ni bons nois, ni demòcrates".

Si s'ha de dir tot, la veritat és que el llibre està documentat, i aporta noves dades sobre Oriol Solé Sugranyes. Concretament ens mostra un Solé nacionalista a través de cartes enviades a amics i familiars. Fins ara el MIL s'havia enquadrat en la òrbita àcrata. Una visió nova, per tant, i no serem nosaltres els qui defenestrem aquesta nova aportació al gènere de la literatura del jo. I més sabent que, segons Pere Gimferrer, la literatura del jo és el denominador comú de la literatura catalana des de fa segles, començant per les 4 grans cròniques i arribant a Josep Pla. Benvinguda una baula més. Recomanem, això sí, lectures on els bons nois del MIL se'ns presenten com a revolucionaris: "Odio a las mañanas" (Llaüt) de Jean Marc Rouillan es va llegir fa un any i el regust a autèntic encara dura. Militant del MIL, Rouillan està empresonat a França per delictes de sang i el seu llibre, ara sí, ajuda a posar-se a la pell de qui agafa les armes. No és un pamflet, i ara que ve Sant Jordi ens atrevim a dir que és líric i tot.

I acabem. Tenen feina, els exMIL. No només per matisar aquest llibre sobre Oriol Solé, sinó també, i sobretot, per la pel·lícula "Salvador", basada en el llibre de Francesc Escribano Compte enrere: la història de Salvador Puig Antich (Edicions 62) que narra la vida del MIL més famós. Molts d'ells s'han llegit el guió i estan indignats. Ho escriuen allà on poden. Diuen que en el film el bon noi es multiplica fins arribar a màrtir, l'arribada de la democràcia com a sinònim d'èxit s'engrandeix i, a més, un carceller especialment dur amb ells apareix com a antifranquista. "Aquest encara fa de carceller, a una de les Illes, i presentar-lo com antifranquista és massa fort per a nosaltres" ens deia, serè, un exMIL de barba blanca a la recomanable llibreria anglesa del Poble Sec de Barcelona, English Elephant. La pel·lícula no s'ha estrenat, encara. Quan es faci, diu el senyor de barba blanca, la faran grossa. Fem de bons nois, i ens ho creiem.

per Andreu Barnils
(Vilaweb, 20-04-2006)