Frívola manipulació de Déu

Als manaments de la llei de Déu, que naturalment han de seguir els fidels, n'hi ha uns quants amb una base ètica que ha de ser compartida per tots els humans, creients o no creients. Honraràs el pare i la mare, no mataràs, no robaràs, no aixecaràs falsos testimonis ni mentiràs, no desitjaràs els béns aliens... Que un nombre no comptabilitzable de cristians hagin participat en matances horribles al llarg de la història --també en la contemporània--, que hagin robat, si convé a gran escala, i hagin mentit sense cap escrúpol no invalida la bondat universal d'aquests manaments.

Però hi ha un manament, el segon, que els creients infringeixen amb una frivolitat que no puc entendre. Diu el següent: "No prendràs el nom de Déu en va". Tinc la impressió que ja n'he parlat alguna altra vegada, però és que el menyspreu d'aquest manament és constant i el practica públicament gent famosa.

Si un fidel roba, i n'hi ha alguns que ho fan, el que fa és procurar amagar-ho, però no s'avergonyeix de pecar contra el segon manament quan parla en un esdeveniment polític o en els mitjans de comunicació. I l'últim exemple d'això és el d'Angela Merkel.

La cancellera alemanya ha dit: "Déu va voler que Polònia i Alemanya fossin veïns...". I ho lligava amb el desig que polonesos i alemanys compartissin una relació pacífica.

I jo penso: quina idea tan curiosa de Déu, que el fa creador de les entitats polítiques, que juga a posar les peces del puzle mundial, que dibuixa fronteres i en un moment de la història decideix que Alemanya ha d'apoderar-se d'un tros de Polònia i, en un altre moment, diu que els alemanys es retirin uns quants quilòmetres; que vol que Nàpols, Gènova i Pisa siguin independents fins que, al cap dels segles, vol que s'uneixin per formar Itàlia.

Vostè, senyora Merkel, no hauria de convertir Déu en un fabricant de fronteres, que són realitats canviants i causa, sovint, de guerres lamentables.

Si Déu va voler que Polònia i Alemanya fossin veïns, també devia decidir que Portugal se separés de Castella i que aparegués la petita Andorra als Pirineus.

És cert que sant Lluc va dir que "res no és impossible per a Déu". Però jo goso dir que sí, que hi ha una cosa que li és impossible: evitar que el facin servir per fer frases o justificar accions interessades.

Josep Maria Espinàs, El Periódico, 21/03/2007

Els del cava, que ens aixequen la camisa?

Em sap greu de dir-ho així, però m'indigna. Ara resulta que la patronal del cava ens explica que el 2006 es va vendre més cava (català) a Espanya (allí) que mai. Ni la nit d'entrada al 2000 no se'n va beure tant a les espanyes. Hi insistesc: des del 1974, que és quan comença a haver-hi estadístiques fiables, mai no s'havia begut i venut tant de cava. Aleshores, demane, com és que es passen el dia tocant-nos el nas amb el boicot? Els cavistes, vull dir.

Ja ho vaig escriure en un 'mail obert', el 16 de desembre de 2005. Vaig dir llavors que no em fiava de la gent del cava: 'No em puc estar de demanar-me si determinats productors de cava (bàsicament, els més grans) no en volen traure profit, de la situació. Em demane si juguen net o no. Hi ha massa declaracions, xifres i dades que no em quadren. Hi insistesc: no voldria ser frívol. Però no puc deixar de sorprendre'm quan sent alguna empresa que admet que els beneficis li pugen i alhora es queixa del boicot perquè... les vendes no arriben a les previsions que havia fet.'

Ara tenim una constatació matemàtica, ves. Amb les dades ofertes fa unes quantes hores pel Consell Regulador del Cava no solament no hi ha boicot enlloc (ai, ai, ai...), sinó que venen més cava que mai. No pas més que l'any anterior o l'altre, no. Més que mai en la història.

I aleshores, demane, com és que el 17 d'octubre de 2006 (llisc el retall de diari que tinc a la pantalla) 'representants d'empreses com Freixenet i Codorniu, i de les patronals Institut del Cava i Pimecava van demanar a Montilla, durant la seva visita a l'Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell, que ningú cridara contra Espanya', argumentant que això els feia perdre molts diners i motivava boicots enormes. No és l'únic retall. En tinc un altre en què els cavistes afirmen que el 2005 havien venut un 6,6 % menys de cava que no l'any abans, 'fet' que aprofitaven per clamar contra les reivindicacions nacionalistes, acusant-les de motivar un boicot, que, curiosament, afecta el cava i no el vi blanc, per exemple. Però és que la sorpresa que m'emporte és que ara mire les gràfiques que ensenyaven ahir i la caiguda del 2005 que esgrimien no apareix a les gràfiques que ens mostren avui. Els cavistes diuen ara que el 2005 es van vendre un milió més d'ampolles que no el 2004. En canvi, el 2006 deien que l'any 2005 havien perdut un 6% de les vendes respecte del 2004. I jo, quina de les dues dades m'hauria de creure?

Resulta curiós, ben curiós. Per no dir una altra cosa.

Vicent Partal, Mail obert