Herz und Mund und Tat und Leben - BWV 147 - 1

Voz do Vento

Era tarde e já morria
Na distancia o teu olhar
Era tarde e eu já sabia
Que nunca irias voltar
Era tarde e eu já sabia
Que nunca irias voltar

Mas não te quero de volta
Nem quero pensar que um dia
Doeu tanto a tua falta
Que eu julguei que endoidecia
Doeu tanto a tua falta
que eu julguei que endoidecia

Lutei então como louca
Chorei mágoas, chorei danos
A minha voz faz-se rouca
Sofri tantos desenganos
A minha voz faz-se rouca
Sofri tantos desenganos

Hoje és só recordação
Que não me traz sofrimento
Foste uma linda ilusão
Que partiu na voz do vento
Foste uma linda ilusão
Que partiu na voz do vento

Maria Luísa Baptista
Interpretada per Katia Guerreiro

Ja m'agradaria que no s'inaugurés mai el TGV cap a Madrid a canvi que ens fessin el de València

L'arquitecte Oriol Bohigas reflexiona sobre la crisi de les infrastructures en una entrevista amb VilaWeb

L'arquitecte Oriol Bohigas, president reelegit de l'Ateneu Barcelonès, va contribuir a la transformació urbanística de Barcelona els anys vuitanta com a delegat d'urbanisme de l'Ajuntament. Ara observa amb atenció els canvis que afronta la ciutat, sobretot amb l'arribada de l'alta velocitat. En una entrevista amb VilaWeb Bohigas es mostra desencisat per la crisi ferroviària i d'infrastructures actual, i l'explica per dues causes: un mal traçat del TGV i un menyspreu repetit des de Madrid. També reivindica un TGV que cobreixi el corredor mediterrani.

Com i per què s'ha arribat a la situació actual?
No hi ha absolutament cap dubte que Catalunya té una insuficiència d'infrastructures: aeroportuàries, de carreteres, de ferrocarril ... I s'ha arribat a un moment de col·lapse total, per una manca de programació, que és l'excusa per no parlar de la manca de participació econòmica. Si no hi ha programació és perquè ningú ha volgut fer programes que comportaven inversions importants. I des de Madrid les inversions no les han volgut fer. Claríssimament estem maltractats per Madrid. Tot el que ve de Madrid ens va malament i ens fa nosa. I com a conseqüència d'això, l'única cosa que es pot deduir és que Espanya ens fa nosa i que tot el que passa per Espanya dificulta el progrés i la comfortabilitat de la vida a Catalunya. La raó fonamental és aquesta.

Se'l veu indignat.
No sé si la paraula adequada és indignat o simplement desencisat... Perquè hi ha altres aspectes importants: El traçat del TGV no és el correcte. Però no perquè passi per la ciutat, sinó que el problema és fer-lo passar per Sants. En les propostes inicials, el TGV no passava per Sants, passava per l'aeroport directament i després per la Sagrera. Aquesta era una de les propostes intel·ligents. Perquè una ciutat que té la gran sort de tenir un aeroport tan pròxim, ha de poder fer servir l'estació de l'aeroport com una de les estacions urbanes.

Per què no havia de passar per Sants?
Perquè no hi cap. No hi ha espai. S'han hagut d'eliminar vies, perquè l'estació no les pot abarcar totes (les de rodalies, les que no són de rodalies, les del TGV...). Però un dia es van reunir uns polítics i van decidir canviar el traçat. I em penso que la culpa és de tots: del govern espanyol, de la Generalitat, de l'ajuntament de Barcelona i dels ajuntaments del Baix Llobregat. I tothom ha anat decidint, sense un cap clar que ho abordés. L'única persona que es va manifestar en contra del traçat per Sants fou Josep Antoni Acebillo, arquitecte en cap de l’ajuntament de Barcelona. Però malgrat el càrrec, no li van fer cas.

Era previsible, doncs, que passés el què ha passat?
Home, hi havia un informe d'alguns tècnics, entre els quals el de l'Acebillo, que deia que passar per Sants era un disbarat tècnic.

Es pot dir que van perdre els tècnics i van guanyar els polítics?
És massa difícil dir això. Alguns altres tècnics devien aconsellar fer el traçat que fan ara. Els tècnics són molt responsables. És massa fàcil dir que els polítics van decidir i que els tècnics no van guanyar. Jo crec que els tècnics haurien de tenir suficient capacitat de decisió per oposar-se a les coses que són un disbarat. Però alguns alcaldes del Baix Llobregat hi van intervenir. A més, aquí hi ha hagut canvis de criteri radicals d'alguns partits polítics, que primer pensaven una cosa i després en van pensar una altra.

A què ho atribueix?
A raons d'èxit immediat, de temps, perquè es pensaven que passaria molt de temps fins que el tren arribés a la Sagrera i si arribava a Sants ja es podia dir que arribava a Barcelona...

L'opció de l'aeroport, de la qual parlava abans, hauria evitat el túnel pel centre de Barcelona?
Això no té res a veure amb el problema del túnel. El túnel d'una manera o altra s'havia de fer. Això d'estar espantat pel túnel és una cosa de ciutat provinciana, antiquada i reaccionària. Un túnel no ha d'espantar ningú! A totes les ciutats del món es fan túnels i a Barcelona ara se'n fan quatre o cinc. Em fa molta angúnia que una ciutat moderna com aquesta s'oposi a la creació d'un túnel transversal, només perquè està mal explicat i perquè hi ha experiències dolentes. Aquest és el resultat més negatiu.

Tot plegat, però, no li genera desconfiança?
Molta. I no només a mi, sinó a tots els ciutadans. Per la mala organització dels serveis estatals i per la resposta dels polítics del país, que no han sabut imposar un ordre adequat. Tota l'oposició al túnel s'explica per la manca de confiança provocada pels fracassos que hi ha hagut fins ara. Però entremig hi ha una altra anècdota, i és que tot això de la Sagrada Família és una gran enredada. Diuen que caurà, però el túnel afecta a una part de la Sagrada Família que encara no és feta. Doncs que la facin ben feta perquè no caigui! La Sagrada Família no és de Gaudí és d'uns arquitectes molt experimentats que saben construir bé. Si s'ha de construir un túnel ho han de preveure: On s'ha vist que una persona faci un edifici en un solar i que l'edifici prohibeixi edificar en un solar del costat, i més quan aquest solar és un espai públic?

Però el túnel podria posar en risc la Sagrada Família?
En risc? No existeix allò que s'ha de posar en risc. És exactament al revés: el que han de fer és no fer la façana o fer-la d'una altra manera. Però no vull entrar ara en el detall arquitectònic de la Sagrada Família. I jo no crec que una persona estigui autoritzada a fer una cosa tal que en el solar del costat no es pugui construir un túnel. Si és així no s'han de donar els permisos a la Sagrada Família. Ara que tampoc en tenen i tan se'ls hi en dóna. Tampoc no crec que sigui un problema de l'equip d'arquitectes i estructuristes, són gent molt solvent, sinó que el problema ve dels administradors de la Sagrada Família, que porten unes altres intencions, que són les d'envair el carrer Mallorca. Aquest és el problema.

Tanmateix vostè ha manifestat dubtes sobre la resistència de La Pedrera, un altre edifici emblemàtic de Gaudí
És molt diferent el problema de la Pedrera. Crec que amb la Pedrera no passarà res, però aquí sí que hi hauria motiu de discussió. Perquè la Pedrera és de Gaudí i la Sagrada Família no. A més, la Pedrera és un edifici de fa cent anys, època en què no es podia preveure que per allí passaria un túnel.

Caixa Catalunya ha encarregat al seu despatx d'arquitectes, MBM, la reforma de l'auditori de la Pedrera, situat al soterrani. Deu tenir càlculs d'estructura.
Això ho porta un equip d'arquitectes i enginyers que en saben molt. Estan fent unes petites intervencions en els fonaments d'uns pilars per assegurar, no cara al túnel sinó cara al propi edifici (que és molt vell i fet amb materials antics) i s'està reforçant una mica, però ho fem molt tranquils. Però jo crec que no n'hi ha cap de risc.

No cal, doncs, replantejar altra vegada el TGV pel Litoral?
Ara no hi ha temps. I el túnel del centre de la ciutat si està ben planificat no ha de portar problemes.

I l'opció que passi pel Vallès?
Això és una barbaritat. Com es pot dir que una ciutat com Barcelona renunciï al pas del TGV i que aquest passi pel Vallès? Perquè vagi directament de Madrid a França?

Barcelona es pot permetre més retards en l'arribada del TGV?
Home, molta urgència perquè el TGV arribi a Barcelona no la tenim. Per què? Per anar a Madrid? Si fos per anar a París... Jo no tinc gaire necessitat d'anar a Madrid. Al revés, com menys anem a Madrid més tranquils estarem a Catalunya. En canvi, el traçat del TGV més important i que no fan és el que ha d'anar a València. Ja m'agradaria que el de Madrid no s'inaugurés mai a canvi que ens fessin el Barcelona - València. Per nosaltres és molt més important, és la línia de l'arc mediterrà, i té transcendència a tota Europa. El de Madrid no serveix per a res. Només per anar a gestionar la manca d'inversions.

Quina responsabilitat tenen els polítics catalans en tot plegat i també en la manca de pressió per fer un TGV entre Barcelona i València?
És una manca de visió política dels nostres polítics i una visió política de Madrid perquè l'eix Barcelona - València no funcioni i, en canvi, que funcioni el Madrid - València i el Madrid - Barcelona. És una acció contra Catalunya claríssima.

Els governs de la Generalitat han estat massa tous?
És evident que amb el problema bàsic no se n'han sortit.

A un noucentista com vostè no se li posen els pèls de punta?
Home, potser parlo massa apassionadament... El TGV tampoc és el problema més gran que té el país. N'hi ha d'altres més importants: el de l'habitatge, que crec ara per primera vegada es va pel bon camí. I també hi ha el problema de l'aeroport. No tenir vols transoceànics ni un 'hub' és un problema pel futur econòmic de Catalunya i deixa Barcelona amb el futur molt retallat. Sortosament, és una ciutat que creix en molts aspectes, no és una ciutat esmorteïda.

Eugènia Riera i Montserrat Serra. Vilaweb, 12/11/2007